Les primeres pluges i els canvis de color dels boscos ens anuncien l’inici d’un dels costums més arrelats a casa nostra. Sortir a caçar bolets i gaudir de la natura és tant d’aquí com ballar amb gegants a les festes majors o fer fogueres per Sant Joan. Records, coneixements i receptes de cuina es transmeten de generació en generació i mantenen viva la tradició.
Tradició boletaire catalana
Sortir a caçar bolets és una de les tradicions familiars més arrelades a Catalunya. Malgrat que cada cop és més difícil deixar enrere la calor de l’estiu, l’arribada de la tardor i les primeres pluges són el tret de sortida per a centenars de persones disposades a trobar i omplir els cistells amb els millors bolets per fer un bon àpat.
La tradició boletaire catalana ve de lluny i antigament els bolets tenien utilitats diverses més enllà de la cuina. Per a mostra, un botó:
-
Les espores del pet de llop tenen propietats antibiòtiques similars a les dels fongs de la família Penicillium. Quan el bolet era madur, s’obria i s’espargien per sobre de les ferides per evitar la infecció.
-
El pebràs es feia servir per tallar la llet i fer-la amatonar.
-
El bolet d’esca s’utilitzava per tapar les petites hemorràgies produïdes per l'ús de les sangoneres per depurar la sang.
-
Bolets tòxics com el matamosques (reig bord o reig de fageda) s’empraven con insecticida per aquests molestos insectes.
És tal l’afició de boletaires, que els catalans hem donat nom a centenars de bolets, i no són gaire donada la diversitat d’espècies que podem trobar arreu del país, aproximadament unes 1500, de les quals unes 300 són les més comunes. Moltes de les espècies reben noms diferents segons com se l'anomena a l’indret en qüestió. Per exemple, la gírgola de bruc es coneix també com moixernó d’estepa, pom de terra, flota de bruc o agret (a Mallorca).
Tot plegat, demostra l’arrel cultural i gastronòmic de la tradició boletaire a Catalunya.
Bolets comestibles i bolets tòxics
Mai no s'adverteix prou que només s’han de caçar els bolets que identifiquem clarament. Malauradament, cada temporada hi ha qui s’equivoca i recull bolets tòxics, de vegades amb nefastes conseqüències.
-
La llenega negra
-
El camagroc
-
El rovelló
-
El pinetell
-
El fredolic
-
El carlet
-
La trompeta de la mort
Altres bolets molt apreciats per la seva qualitat gastronòmica són: la múrgola, l'orella de gat, les tòfones, la llengua de bou, el rossinyol, el camagroc, el peu de rata, la llenega, la gírgola, el cama-sec, el moixernó, el xampinyó, l'apagallums, l'ou de reig, el cep, el mataparent, el molleric i el rossinyol.
La majoria de les intoxicacions per
bolets tòxics es produeixen per menjar la farinera borda o cogoma borda (Amanita phalloides), força freqüent als boscos catalans.
Es pot confondre amb altres espècies com llores o puagres de color verd. Es diferencia en el fet que la farinera borda té un anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base del fong i que de vegades queda amagada sota la fullaraca. Per això és important agafar els bolets sencers.
Altres bolets tòxics i fins i tot mortals són els bolets de mantellina, el bolet de greix, el reig bord, el pixacà, la gírgola d’olivera o el fredolic metzinós, entre altres.
On trobar bolets
On trobar o quan trobar bolets no té una norma fixada. Els bolets no fan servir un calendari per marcar el temps com fem nosaltres, sinó que depèn de les circumstàncies de l’ambient. Les tempestes i les calamarsades de finals d’estiu remullen la capa superficial del bosc, on viuen els fongs, i afavoreixen la sortida dels bolets. Quan les primeres pluges s’avancen, també s’avança l'inici de la temporada boletaire.
Una bona manera de saber on hi haurà més florades de bolets és conèixer les
dades de precipitació acumulada.
Com s’ha d’anar a caçar bolets
No tot s’hi val a l’hora d’anar a collir bolets. És fonamental respectar i estimar l’entorn, cuidar els boscos i tenir cura de tota la vida que acullen.
També s’ha d’anar preparat per fer front a possibles inclemències meteorològiques o situacions inesperades. S’ha de portar roba d'abrigar i impermeable, calçat adequat, menjar i aigua i aprofitar la tecnologia per poder-nos ubicar i fer saber la nostra localització si cal.
Dit això, us donem alguns consells:
-
Mai s’ha de caçar un bolet desconegut o del qual tinguem dubtes. Descarta’ls.
-
Per collir el bolet, la millor manera és fer palanca amb el ganivet i agafar-lo sencer amb la base del peu inclosa, per poder-lo identificar.
-
No s’han de fer servir eines inapropiades com rasclets que puguin fer malbé el subsol (les arrels de les plantes i els arbres i els micelis dels fongs).
-
Cal posar els bolets en un cistell de vímet. D’aquesta manera, les espores cauen al sòl.
-
No s’han de trepitjar els bolets que s’identifiquin com verinosos o aquells que veiem en mal estat. Tot forma part de l’ecosistema de l’indret natural.
-
Cal deixar el bosc net i recollir qualsevol deixalla que generem.
I un cop a casa, com conservar-los…
Després de l’excursió al bosc per caçar-los o bé de la visita a una de les moltes fires de boletaires que se celebren arreu del territori, cal saber com hem de conservar-los per gaudir de tot el seu gust i aroma.
El donem alguns trucs:
-
No s’han de rentar. Deixa’ls al cistell o en una bossa de paper que pots posar dins d’una altra bossa de plàstic perquè no es perdi la humitat.
-
Fica’ls al fons del frigorífic o bé conserva’ls en un indret fresc. Si s’assequen una mica, els pots hidratar en aigua quan els vagis a utilitzar a la cuina.
-
Per cuinar, els pots netejar amb un drap humit.
… I fruir-los!
Segons l’espècie podem usar-los en plats ben diferents, crus o cuinats. T’ho expliquem.
-
L’ou de reig o els ceps són perfectes per menjar-los amanits amb oli i sal o laminats tipus carpaccio.
-
En guisats tradicionals com la vedella amb bolets són ideals el rossinyol i el fredolic.
-
Saltats amb all i julivert pots xalar d’uns deliciosos rovellons o pinetells.
-
Amb una truita on afegeixes cama-secs o trompetes de la mort, prèviament cuinats, te’n lleparàs els dits.
-
I que et sembla una sopa de fredolics com primer plat d’un bon àpat?
Els bolets són tresors gastronòmics. Respectar l’entorn i tenir cura del nostre pas pels boscos ens assegura poder continuar gaudint de la tradició i de la natura i els seus fruits.
Fonts consultades:
>> clica aquí i descarrega la imatge <<