Amb l'arribada de la tardor i l'hivern, les estacions més fredes de l'any, trobem als mercats els productes propis d'aquests mesos. Aliments que estimulen el nostre sistema immunitari per tal d'augmentar i reforçar les defenses i poder afrontar les noves condicions climàtiques.
La natura és sàvia i ens prové dels aliments de temporada que el nostre organisme necessita. És el moment de fruir d'hortalisses com les carabasses, carxofes i albergínies i de fruites com la xirimoia, el codony, el raïm i els cítrics, protagonistes d'aquesta època, on la seva ingesta ajuda a mantenir a ratlla els refredats.
Origen dels cítrics
Els cítrics són una de les espècies més conreades arreu del món des de fa més de quatre mil anys.
Un recent estudi publicat a la revista Nature i portat a terme pel Centre de Genòmica de l'Institut Valencià de Recerques Agràries (IVIA) i l'US Department of Energy Joint Genome Institute, a Walnut Creek (EE UU) estableix que els cítrics són originaris d'una regió situada als contraforts de l'Himàlaia que inclou l'est d'Assam a l'Índia, el nord de Myanmar i l'oest de Yunnan a la Xina. Fa 8 milions d'anys van aparèixer en aquesta zona les primeres espècies del gènere Citrus. Els posteriors canvis del clima del planeta van afeblir la força dels vents monsons de l'estiu i van assecar l'ambient, afavorint l'expansió dels Citrus per tot el sud-est asiàtic i, posteriorment, fa uns 4 milions d'anys, a la resta del món, incloent-hi Austràlia.
A causa del seu origen, van ser els asiàtics els primers a conrear els cítrics. El poncirer (Citrus medica) va ser el primer arbre de fruit cítric introduït a Europa, cap a l'any 300 aC. Posteriorment, entorn dels segles X i XI, els àrabs van portar a la península Ibèrica els tarongers agres i el llimoner. Cap al segle XVI van arribar els tarongers dolços, gràcies a les rutes comercials amb Orient i ja al segle XIX, els mandariners.
Els principals cítrics a casa nostra
Els principals cítrics que consumim a Catalunya són la taronja, la mandarina, la llima, la llimona i l'aranja.
La producció de cítrics és una de les més destacades del sector de fruites i hortalisses arreu del món. Segons dades de la World Citrus Organisation i el Centre de Cooperació Internacional en Recerca Agrícola per al Desenvolupament (CIRAD):
-
El Brasil és el primer productor mundial de taronges i Espanya ocupa la sisena posició.
-
El principal productor europeu de mandarines és Espanya, malgrat que a escala mundial, el país que lidera la producció és la Xina.
-
Pel que fa a la llimona, Argentina és el principal país productor, seguit de Turquia i Espanya.
Respecte a les exportacions, la conca mediterrània és líder mundial en exportació de cítrics: Espanya en taronges i mandarines i Turquia en llimones.
El País Valencià és la regió que lidera l'exportació mundial de cítrics amb un 14% del total, si bé només acull el 2% de la producció.
Pel que fa a Catalunya, consultem l’IDESCAT per conèixer les dades de producció de cítrics per província corresponents a l'any 2022.
|
|
Barcelona |
Girona |
Lleida |
Tarragona |
Catalunya |
|
Cítrics |
147 |
0 |
0 |
108758 |
108905 |
|
Mandarina |
19 |
0 |
0 |
81733 |
81752 |
|
Taronja |
70 |
0 |
0 |
26894 |
26964 |
|
Altres |
58 |
0 |
0 |
131 |
189 |
Unitats: Tones
Com veiem, la zona del territori català on es conreen principalment els cítrics és a la província de Tarragona, més concretament a les comarques del Baix Ebre i el Montsià.
Coneguem els nostres cítrics i les seves propietats
Tant les taronges com les mandarines tenen un baix valor energètic i un elevat contingut d'aigua. Ens aporten una bona quantitat de fibra si les mengem com a peces senceres i no en forma de suc.
Les taronges són un híbrid entre una varietat primitiva de l'aranja i la mandarina. Dins del grup dels tarongers es distingeixen les espècies de taronger dolç i taronger amarg, sent les primeres les més consumides.
Aquests són els grups de les taronges dolces:
-
Navel. Sucoses i carnoses, destaquen per la seva grandària. Es caracteritzen per tenir un fruit petit rudimentari dins el fruit principal amb un aspecte similar a un melic (navel en anglès). Dins d'aquest grup trobem les varietats Navelina, Washington Navel i Navelate, entre d'altres.
-
Sanguines. Presenten pigments vermells en la polpa i l'escorça a causa de les especials condicions climàtiques en què es conreen. La mida dels fruits és mitjana o petita, amb una escorça fina i força suc.
-
Blanques. Es diuen així per diferenciar-les del grup de les Navel i de les taronges de sang. Són les menys àcides i no presenten melic. Les principals varietats d'aquest grup són la Sal·lustiana i la València Batega.
Les mandarines són un fruit de mida més petita que les taronges, de forma esfèrica i aplanada. El color varia des de groc verdós fins a ataronjat i la pell pot ser llisa o rugosa, segons la varietat, i és més tova que la de les taronges, sent fàcil de pelar. Existeixen moltíssimes varietats de mandarines que s'agrupen en tres grups:
-
Clementines. Són fruits de grandària petita o mitjana, de fort color taronja i no solen comptar amb llavors en els grillons. Dins d'aquesta varietat existeixen moltíssims subtipus.
-
Satsumes. Provenen del Japó, malgrat que també es conreen a altres llocs, inclosa la península Ibèrica. Aquesta varietat resisteix molt bé les temperatures baixes. Tenen forma aplanada i el seu color és més groguenc que altres varietats.
-
Híbrids de mandariner. En aquest amplíssim grup s'inclouen tots els fruits que neixen de l'encreuament entre les diverses espècies de mandariners. Solen ser de mida generosa, amb força suc i tenen la pell molt adherida a la polpa.
Les llimones també presenten moltes varietats. Això no obstant, és difícil distingir-les, perquè les variacions entre fruits d'un mateix arbre poden ser més grans que les que es puguin presentar entre fruits de diferents varietats. Les principals varietats que es conreen a Espanya són Verna i Fi i, de manera testimonial, les varietats Eureka, Lisbon i Villafranca.
Tots els cítrics són fruits molt rics en vitamina C, una vitamina hidrosoluble que no s'emmagatzema a l'organisme i l'hem d'anar ingerint amb l'alimentació habitual. Aquesta vitamina intervé en nombrosos processos metabòlics, intervé en la formació de col·lagen, d'ossos i dents i de glòbuls rojos, és antioxidant i ajuda en l'absorció del ferro.
Els cítrics també contenen altres vitamines (A, B1 i B2), minerals (coure, potassi i sofre) i fibra. Aquests són alguns dels beneficis que ens aporten:
-
Reforcen el sistema immunitari.
-
Tenen acció depurativa, contribueixen a la regeneració dels teixits i a l'eliminació de toxines de l'organisme.
-
Tenen propietats laxants i diürètiques.
-
Ajuden a baixar els nivells de colesterol i àcid úric i a regular els nivells de sucre.
-
Protegeixen el sistema digestiu perquè dissolen els aliments, mitiguen l'acidesa de l'estómac i ajuden en la cicatrització de les úlceres.
Cuinem amb cítrics
Els cítrics donen molt de joc a la cuina. Tot seguit, t'expliquem tres receptes.
Amanida de llegums i taronja
Per a quatre persones necessitem:
-
750 grams de llenties cuites
-
2 taronges
-
Tomàquets cherry
-
Brots tendres per amanida (alfàbrega, espinacs, cogombres, enciams...,)
-
Pipes de gira-sol
-
Oli d'oliva verge extra
-
Sal
Tallem els tomàquets cherry per la meitat. Pelem una de les taronges i traiem els grills. Barregem les llenties amb els tomàquets, els grills de taronja, els brots tendres i les pipes. Preparem una vinagreta emulsionant l'oli amb el suc de l'altra taronja i un polsim de sal. A l'hora de menjar, amanim la barreja amb la vinagreta.
Pasta fresca amb verdures i llimona
Per a quatre persones necessitem:
-
400 grams de pasta fresca llarga (tallarines o espaguetis)
-
200 grams de bròquil
-
200 grams de coliflor
-
2 grans d’all
-
Sal
-
Pebre negre
-
oli d’oliva verge extra
-
Ratlladura d’una llimona
Bullim la pasta en aigua amb sal el temps indicat en l’envàs. Escorrim i reservem. Laminem els grans d’all i els daurem amb una mica d’oli en una paella. Incorporem la coliflor en ramells. Saltegem i salpebrem. Incorporem la pasta, el bròquil en làmines i la ratlladura de la llimona. Afegim unes gotes d’oli, remenem i servim.
Salmó fet al forn amb salsa de taronja
Per a quatre persones necessitem:
-
1 peça de salmó d'un quilo
-
200 grams de mongetes verdes
-
1 bulb de fonoll
-
6 taronges
-
Oli d'oliva verge extra
-
Sal
-
Pebre negre
-
Mel
Preescalfem el forn a 170 °C. Preparem la salsa barrejant el suc de cinc taronges, la ratlladura de la pela d'una d'elles i 40 grams de mel. Pintem la safata del forn amb l'oli i posem la peça de salmó, les mongetes verdes, el bulb de fonoll tallat en làmines fines i una taronja feta rodanxes. Salpebrem i afegim la salsa. Enfornem entre 15 i 20 minuts, retirem i servim.
Fonts consultades
>> clica aquí i descarrega la imatge <<