imatge: surtdecasa.cat
Alguna vegada has tastat la ratafia?
La ratafia és un dels licors més tradicionals de Catalunya, apreciat arreu del territori i especialment a les comarques gironines centrals i occidentals del Pirineu, amb més de 180 anys d’història.
Diuen que és la beguda de la terra. Tot i que l’origen de la ratafia és italià, la recepta registrada més antiga s’ha trobat a Santa Coloma de Farners (Girona) i data de 1842. I és en aquest municipi on cada novembre se celebra la
Festa de la Ratafia.
Però, abans de parlar de la festa, parlem del producte.
Què és la ratafia?
La ratafia és un licor que s'obté mitjançant la maceració d'herbes, espècies i nous verdes en aiguardent i sucre. Es caracteritza pel seu sabor dolç, de vegades anisat, i aromàtic, i s’acompanya habitualment amb fruits secs.
Gràcies a les herbes i espècies de la ratafia, aquest producte té propietats digestives i s’ha utilitzat com a remei medicinal i digestiu durant moltes generacions.
Actualment, és un licor que se sol consumir com a beguda festiva: a l’aperitiu amb gel i a les postres a temperatura ambient. A més, la ratafia també s’utilitza en l’elaboració de postres com gelats o pastissos.
Quins són els ingredients de la ratafia?
Encara que existeixen diverses marques comercials que elaboren ratafia, és una beguda d’autor i la seva elaboració és majoritàriament casolana – antigament les dones s’encarregaven de collir les herbes per a elaborar-la.
Generalment, és d’un color marró fosc, vermellós o ambre, tot i que els ingredients són els que determinen la seva espessor i la tonalitat.
Hi ha tantes ratafies com persones i tradicions. Si bé no existeix una recepta única, sí que podem dir que té 4 elements clau que es poden variar al gust:
-
L’aiguardent és la base del licor. Sovint s’utilitza l’aiguardent anisat, que aporta aquesta aroma tan característica.
-
Les nous verdes, l’ingredient principal de la ratafia catalana. Segons la tradició, les nous verdes es cullen pels volts de Sant Joan. Es poden afegir les nous senceres o només la pell, ja que el fruit tendeix a ser amarg.
-
Les espècies. Aquí és on cada recepta surt diferent: es poden utilitzar una o dues espècies o, fins i tot, vint. Algunes espècies comunes són la nou moscada, els clavells, l'anís estrellat, el comí o la canyella. En funció del sabor que es vulgui aconseguir, s’haurà de variar la quantitat d’espècies.
-
Les herbes aromàtiques. Moltes receptes utilitzen les herbes amb més aroma i amb propietats digestives i medicinals. Es poden fer servir herbes fresques, però es recomana elaborar-la amb plantes seques i ben rentades.
Com a ingredient extra trobem el xarop, un almívar que s'elabora dissolent sucre amb aigua calenta. S'hi afegeix per a rebaixar l'aiguardent, aportant-li el toc dolç.
imatge: femturisme.cat
Les varietats de la ratafia
Saps que hi ha diverses varietats de ratafia en funció de la zona de Catalunya?
A la comarca de l'Alt Empordà s'elabora una varietat de ratafia de peres. En aquesta recepta, les peres locals s'utilitzen com a ingredient principal, que aporten un sabor distintiu i una lleugera dolçor.
D’altra banda, a la comarca de la Terra Alta elaboren la ratafia d'ametlla, on les ametlles de la regió són les protagonistes del licor i li aporten una textura més suau. I en zones com el Priorat i el Baix Camp s'elaboren ratafies amb herbes autòctones de la regió, com la farigola, la sàlvia o el romaní.
Com s’elabora la ratafia?
El procés d’elaboració de la ratafia comença pels volts de la nit de Sant Joan, amb la recol·lecció de nous verdes i les herbes aromàtiques.
I per què durant Sant Joan?
Perquè aquesta època coincideix amb el moment àlgid de floració de les plantes i les nous estan en el punt òptim de maduració, que pot variar segons les condicions climàtiques.
Un cop recopilats tots els ingredients, comença l’elaboració. Cal recordar que aquests passos no són universals i poden variar al gust de cada mestre artesà:
-
El primer pas és de posar l’aiguardent dins d’una garrafa de vidre.
-
A continuació, s’hi afegeixen les nous, les herbes i les espècies.
-
Es tapa la garrafa – amb un tap de suro o amb un drap, perquè respiri – i es deixa macerar a “sol i serena” durant aproximadament 40 dies, remenant suaument cada 4 o 5 dies. Que la garrafa estigui en un lloc on li toqui el sol durant el dia i la humitat a la nit és clau perquè els ingredients bullin amb la calor i reposin quan cau la llum.
-
Passats els dies de maceració, és el moment de filtrar la barreja i tastar el licor per ajustar-ne el grau d’alcohol. Si queda massa fort, s’hi afegeix el xarop per endolcir-lo.
-
Després, es deixa envellir un parell de mesos dins una garrafa de vidre o una bota de roure, preferiblement.
-
Passat aquest temps, es torna a filtrar la ratafia i ja es pot beure.
La ratafia és tradició: Coneix la Festa de la Ratafia
Si ets dels amants de la ratafia, hi ha un esdeveniment imprescindible a Catalunya: la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, que se celebra al novembre des de l’any 1982 i vol preservar la tradició d’elaborar ratafia a les llars.
La Festa de la Ratafia és el punt de trobada de referència entre comerços, artesans i amants d’aquesta beguda tradicional que poden gaudir de concursos, degustacions i altres activitats.
BIBLIOGRAFÍA
>> clica aquí i descarrega la imatge <<